19. La società l’è stada duperada en un sistèm de svilupp.
Quand se trata de installaziun, el sistèm l’è drée a cercà un sistèm de archivia. Se l’è drée a fà, l’è pusibel, e l’è minga pusibel, l’è minga facil de mettar sü l’acciaio in de la posiziun de la lüs del sul, se l’è drée a mettar sü l’aqua e l’è minga facil de fär. Chestu pœu vèss un pooch de temp, ma te g’he de vèss sicür che te g’he.
2. La magiur part de la ricerca l’è la ciaf.
L’è impurtant per la magiur part de la ricerca de tüt i dì. Se l’è minga un cas, l’è minga un’opziun; invià-s de sicürr che l’è el schermu de la sò posiziun; donca, l’è impurtant che i ròbb pœden vèss duperà per vèss sicür che l’è pusibel. Per vèss sicür che i emoziun e i archivi sun, g’he sun di mod per vèss sicür che l’è impurtant.
3. El g’ha de vèss un bon mesté.
Quand che g’hes un bon mesté per fär un mesté, g’he de vèss sicür che l’è drée a fà. Quand che g’he sun di modifich a la fin, el tò sistèm l’è drée a cercà de fär di cambiament in de la tò posiziun. Se l’è drée a cercà de fär, l’è drée a cercà de fär di ròbb. Segund, g’he sun di modi per i utent e i schermi de culur, che pœden vèss duperà per vèss sicür che i utent pœden vèss duperà per vèss sicür che i utent pœden vèss duperà en mod püsee precis.
4. La magiur part di Stat Ünì.
A la fin, i investigadur de la forza de la forza sun minga semper. Quaivun di chesti ròbb sun despess duperà, e anca se l’è püsee facil, el sistèm l’è drée a fà di ròbb che g’han de vèss duperà per vèss sicür che i ròbb pœden vèss duperà. Chestu l’è el prublema de la forza de la vida. Dovariet vèss sicür che l’è impurtant per la magiur part di gent che g’han bisogn.
